1. |
Fins al final
02:57
|
|||
|
Es pregunten qui són, no els hi queden records.
Para’t a pensar, qui tens al costat.
No pots retrocedir, sents una pressió al pit.
Para't a pensar qui tens al costat.
I no, no hi veus el final, no hi saps arribar, se't giren més problemes.
Esquives les dreceres, seguir caminant, junts fins al final.
Ara ja sé qui sóc, ja he trobat el meu lloc.
Para’t a pensar qui tens al costat.
Un indret peculiar, amb els meus al costat
Para't a pensar qui tens al costat.
I no, no hi veus el final, no hi saps arribar, se't giren més problemes.
Esquives les dreceres, seguir caminant, junts fins al final.
Trobes a faltar, aquells que t'han fet
amb cada moment, amb cada consell.
|
||||
2. |
Muralles
02:20
|
|||
|
Masses vides es van gastar,
defensant la ciutat.
Pedra a pedra van aixecar,
murs per l'eternitat.
El mar amb l'aire se separen,
més amunt d'allà on sóc jo,
un any més que ja caduca,
tant si com no.
Les muralles se'n riuen fort,
de les generacions.
Aquelles pedres no es mouran del lloc,
veuen com tot es mor.
Els records no fan justícia,
passa el temps i tot s'oblida,
no sé què collons m'està passant,
al meu cap.
Les muralles se'n riuen fort,
de les generacions.
Aquelles pedres no es mouran del lloc,
veuen com tot es mor.
Les muralles se'n riuen fort,
de les generacions.
Aquelles pedres no es mouran del lloc,
ja n'arriben de nous.
|
||||
3. |
Hem crescut
02:34
|
|||
|
Quant de temps creus que haurà de passar sense veure'ns,
incapaç de no fer res, de res, mai més, on és? La llum s'apaga.
Deixa'm pensar.
Només vull aprofitar, els moments que mereixem,
no puc esperar més, ni un segon més.
Costa d'entendre, ràbia al ventre.
Pinta que estic sol al peu del canó, vull una altra calada,
passen els anys i hem crescut planejant un autèntic miratge.
Només vull aprofitar, els moments que mereixem,
no puc esperar més, ni un segon.
No puc oblidar, els records del meu passat, deixa'm de mirar,
estic condemnat, marxa del meu cap.
No puc oblidar, els records del meu passat, deixa'm de mirar,
estic condemnat, marxa del meu cap.
|
||||
4. |
Cendra i pols
02:47
|
|||
5. |
No ets especial
02:51
|
|||
|
Un diumenge estrany,
veig els vidres tot mullats,
pensant que tot s'ha acabat.
Punt i final,
rebentant la falsedat,
el teu somriure està apagat.
Ja han passat molts anys i no te n'has adonat,
que res tornarà a ser igual.
No pots reaccionar, una mirada absent,
on són tots aquells propòsits?
I al final, un altre any que se'n va a la merda,
enfadat per no haver despertat.
Cops secs a l'estómac,
un final ben conegut,
el que tens tu has buscat tu.
No ets especial,
que no veus que ets un covard,
que no saps tirar endavant.
Ja han passat molts anys i no te n'has adonat,
que res tornarà a ser igual.
No pots reaccionar, una mirada absent,
on són tots aquells propòsits?
I al final, un altre any que se'n va a la merda,
enfadat per no haver despertat.
I al final, un altre any que se'n va a la merda,
estàs enfadat per no haver-te despertat a temps.
|
||||
6. |
Himnes de merda
02:33
|
|||
|
El feixisme més que mai està present,
amb discursos d'altres temps,
les banderes espanyoles no porten l'ocell.
I cal lluitar, contra el que et vol trepitjar,
atacant les amenaces cal anar-les a buscar.
Segur que arribaran, amb la força per davant,
cara el sol amb les ulleres com a excusa,
i es repetirà el que sempre han desitjat,
bolcar l'odi contra alguna altra persona.
De petits no els van tractar mai bé,
amb idees prepotents,
uniformes, pinta, ratlla i uns bitllets de cent.
I s'han fet grans, i ara viuen enfadats,
inventant-se alguna excusa per poder-te putejar.
Segur que arribaran, amb la força per davant,
cara el sol amb les ulleres com a excusa,
i es repetirà el que sempre han desitjat,
bolcar l'odi contra alguna altra persona.
Només pegueu, per disfrutar, tens el nas blanc a sota el casc.
|
||||
7. |
Àngel condemnat
03:10
|
|||
|
Suant t'aixeques, les ales t'han caigut,
avui la vida no et brinda cap futur.
Te'n recordes quan l'únic que volies era companyia,
te'n recordes què vas fer malament?
Blanca i traicionera,
Totalment dominat.
Anys al teu costat, et preguntes si el fracàs portarà felicitat.
Àngel condemnat, massa temps desperdiciat, lluny de la llibertat.
Te'n recordes quan l'únic que volies era companyia,
te'n recordes què vas fer malament?
Blanca i traicionera,
Totalment dominat.
Anys al teu costat, et preguntes si el fracàs portarà felicitat.
Àngel condemnat, massa temps desperdiciat, lluny de la llibertat.
No tens res a fer, mil remordiments.
Sensació de veure't fracassar,
no ho afrontes pas, ets un covard.
Anys al teu costat, et preguntes si el fracàs portarà felicitat.
Àngel condemnat, massa temps malbaratat, lluny de la llibertat.
|
||||
8. |
Fill de Déu
02:37
|
|||
|
"Entre l'any 2015 i 2016 va sortir a la llum que dos sacerdots havien estat abusant sexualment d'infants. Sent investigats pel vaticà, l'arquebisbe els va defensar dient que un mal moment el pot tenir qualsevol."
Vas aprofitar que era petit,
per fer tot el que vas voler.
I ara veig el que he de fer, sé que no en guanyaré res,
m'encarregaré personalment, ja se t'ha acabat el temps.
Fill de Déu.
Fill de Déu.
"L'arquebisbe sap perfectament que aquell parell sempre seran igual de desgraciats, els seus errors seran redimits amb la nostra ràbia, el vostre mal moment, el nostre sofriment."
I encara que ja siguis un vell,
torturar-te ho faré lent.
I ara veig el que he de fer, crec que agafaré el martell,
m'encarregaré personalment, ja se t'ha acabat el temps.
Fill de Déu.
Fill de Déu.
Fill de Déu!!
"Groggy Rude. Tarraco Punkrockers. 977 FAMILY"
|
||||
9. |
Privilegi raro
03:28
|
|||
|
Penjaran al Jordi amb una corda d'or,
és un privilegi raro,
ha robat sis cérvols del barco del rei,
està feo, pues sí, pues claro.
Penjaran al Jordi amb una corda d'or,
és un privilegi raro,
ha robat sis cérvols del barco del rei,
està feo, pues sí, al palco!!
|
||||
10. |
T'has cansat
03:26
|
|||
|
Avui com sempre, un imbècil t'ha explicat com caminar,
perquè et fan creure que pots seguir respirant,
viure contra el terra trepitjat.
I no saps qui són els monstres.
Tant temps ensenyant-te com funcionen tots els engranatges.
És tot un miratge. I ara què? Com et sents? Què hem de fer?
T'has cansat, i ara estripes aquest decorat,
necessites viure de veritat, aquest món artificial s'ensorra,
i demà, tot crema al teu voltant,
però el cel torna a brillar, amb dignitat.
Dels seus caps neixen, falsedats que has encaixat,
són mentides les que t'han fet gran,
suportant un món de merda.
Cent vint mil espases, s'han clavat en la teva esperança,
vas viure esquivant-les, no tens por, i ara no, sents dolor.
T'has cansat, i ara estripes aquest decorat,
necessites viure de veritat, aquest món artificial s'ensorra,
i demà, tot crema al teu voltant,
però el cel torna a brillar, amb dignitat.
|
||||
Groggy Rude Tarragona, Spain
Power-trio punkrock des de Tarragona.
If you like Groggy Rude, you may also like:
Bridging Electricity
by Lost Legion
Hard-charging street punk with searing riffs and anthemic, shout-along choruses from Chicago's Lost Legion.
go to album
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Fear b/w Doubt
by Jellicoe & Woodbury
Toronto hardcore upstarts go for the establishment's throat with back-to-back bouts of Jawbreaker-esque fury.
go to album
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
On their ferocious self-titled debut, the Australian punks pit d-beat percussion against gnarled, metallic melodies.
go to album
